El nostre kamishibai

Nosaltres sóm la Judit, la Estefania i l'Anna, hem fet el conte de l'aneguet lleig.

Nosaltres ens hem creat el nostre propi Kamishibai, amb l'ajuda del pare de la Judit, llavors ho vam decorar i ho vam adornar al nostre gust.

Quan vam anar a l'escola vam decidir que ens agradaria que els nens als que els haviem ensenyat el conte ens demostressin lo que els hi havia agradat, llavors lis vam proposar de que ens fesin un dibuix.

En general ens hem repartit bé la feina entre les tres, hem quedat uns quants dies per anar fent a casa i estem contentes del final.

MAPES MENTALS

Hem fet mapes mentals a classe. 

Per començar a practicar hem buscat un tema que fos atractiu per a tothom: EL MEU FUTUR.

Voleu saber-ne més? Aquí teniu un enllaç magnífic.

LA PRINCESA I EL PÈSOL

Títol del conte: La princesa i el pèsol

Membres del grup:

Erika Gimeno

Tania Palou

Procediment:

El que primer vam fer va ser pensar quines escenes del conte faríem en els dibuixos.  Una vegada ja ho sabíem vam buscar imatges per internet per copiar-les, calcar-les o donar-nos idees.

Mentre també vam haver de mesurar el kamishibai per assegurar-nos de que totes les imatges es veurien bé.

Quan ja teníem clar les mides les vam començar a dibuixar i pintar.

Vam retallar el que ens sobrava de les bandes de les làmines i les vam enganxar cada una en una cartolina gris.

KAMISHIBAI

Membres del grup: Ferran Pedrola, Guillem Alberich, Rafa Barros i Joel Esteban. El nostre conte és EL GAT AMB BOTES. Materials utilitzats: colors, ceres, rotuladors, tisores i cola. Al començament ens va costar molt arrancar però mica en mica vam encarrilar el grup i considerem que ens a quedat un treball força ben fet.

KAMISHIBAI

El nostre grup està format per: Eduard Becerra, Raúl Balsalobre i Joel Sosa.
Hem fet el conte de "La capsa d'esca". Al principi ens va costar arrencar, però més tard ens vam anar acostumant i vam anar avançant.

KAMISHIBAI
Compost per: Belen Caballero, Guillem Flo i Noelia Moreno.
El conte que em fet a sigut "la sireneta", em tingut uns quants problemes des de el començament però, a partir d'entendre millor que teniem que fer, em aconseguit que ens surti be.

   Els desposoris de la verge

nom del quadre: els desposoris de la verge

nom del autor: Rafael

any: 1504

lloc on es va fer: Itàlia (cinquecento)

la seva temàtica: religiosa

tècnica de pintura: Oleo sobre tabla

Descripció:  En els Desposoris de la Verge s'ha volgut veure el manifest dels principis de l'art renaixentista italià. El que més sol destacar de la composició és la presència del temple circular al fons de l'escena, per sobre dels personatges. Posseeix tots els trets classicistes que

 es pretenien aplicar a l'arquitectura renaixentista: la planta central, arcs de mig punt, proporcions basades en el cos humà, accessibilitat i il·luminació natural ... Els personatges estan situats en un fris horitzontal, simètricament distribuïts als costats del sacerdot, a un costat les dones i l'altre els homes. La idea de la composició està inspirada en el Lliurament de les claus que Perugino va pintar a les parets de la Capella Sixtina.

EL CAVALLER AMB LA MÀ AL PIT.

FITXA TÈCNICA

  * Nom complet de l'obra d'art : El cavaller amb la mà al pit.

* Nom de l'autor:  Greco Àlvarez Cuvero

* Any en què es va fer l'obra: l'any 1794

* Lloc on es va fer: Es una obra Espanyola.

* Si és una pintura o una escultura dir la seva temática: Es un retrat

* Tècnica: Oli

* Suport: Tela

DESCRIPCIÒ

Actualment exposat al Museu del Prado, es un dels retrats espanyols més coneguts en el món. Un cavaller amb la mà en el pit mira a l'espectador com si fes un pacte amb ell,  podria tractar-se del marquès de Montemayor, notari major del Regne. Durant un temps es pensava que el retrat representava a l’escriptor Miguel de Cervantes, però aquest fet ha estat descartat en l’actualitat.

COMPARACIÒ AMB EL RENAIXEMENT

El retrat, incorpora nous temes.

La primavera (Botticelli)

Fitxa Tècnica:                                                   

Nom: La Primavera.

Autor: Sandro Botticelli.

Data: 1482.

Lloc: Galleria degli Uffizi, Florència. (Quattrocento)

Temàtica: Mitològica.

Sobre quin material: Oli sobre fusta.

Descripció del quadre:

Zèfir expressa la primera passió que dissipa Mercuri i la Primavera és un temps serè: Venus és la Primavera i el primer dia del Món. L’estació es crea per la presència de la dona estimada. El lloc és el jardí de l’amor, fecunda expressió de la potència amorosa, segons la idea expressada per Leonardo: la força de la pintura radica en presentar la idea mateixa d’amor mijtançant les amenitats de la natura; és el que es veu a la primavera, un paradís creat per la presència de l’Amiga, un locus amoenus. Les diferents criatures són només metàfores (ekfrasis) de la presència de l’amor gravada al cor. Cupido és el moment del naixement de l’Amor: ell porta la seva sageta però Venus mira fixament l’espectador, fent notar que l’amor és vertader. Aquest mira Venus, que expressa la pura idea d’Amor, ella respon amb la seva mirada i fa un gest invitatori, en aquest precís moment arriba la sageta del oro focoso al cor del contemplador.

Elements del renaixement:
Recupera i adapta l’antiguitat clàssica, incorpora la mitologia, cerquen la bellesa.

L'ESCOLA D'ATENES (RAFAEL SANZIO)

FITXA TÈCNICA:
Nom: L'escola d'Atenes
Autor: Rafael Sanzio
Any:1509-1520 al cinquecento
Lloc on es va pintar: Roma, ciutat del Vaticà
Mides: 500x770
Tipus: Pintura històrica
Tècnica: Al fresc

DESCRIPCIÓ:
Representa els filòsofs, matemàtics, científics més importants de l'època clàssica. Les figures se situen en una grada, formant diversos grups presidits pels dos grans filòsofs clàssics: Plató i Aristòtil representant els dos pilars  filosòfics més importants del món grec: l'idealisme i el realisme.
Els diferents grups de personatges se situen de manera simètrica, deixant l'espai central buit per contemplar millor als protagonistes, el punt de fuga és la porta amb el fons blau.
Els colors són molt variats, utilitza brillants tonalitats. I representa les postures, expressions i moviments de les figures  interpretats amb saviesa.

RENAIXEMENT:
És representa l'home com intel·ligent i s'usa la raó i el pensament, per tant es una obra humanística. La perfecció de les formes. Es representa una imatge de l'època grega.

EL JARDÍ DE LES DELÍCIES (EL BOSCH)

FITXA TÈCNICA
Nom: El jardí de les delícies
Autor: Hieronymus Bosch
Any: Entre el 1480 i el 1490
Lloc: Holanda
Temàtica: Religiosa
Tècnica: Pintura oli sobre taula

DESCRIPCIÓ:
El quadre consisteix en un tríptic que està dividit en tres parts.
- La part esquerra: El jardí d’ Edén
- La part central: El jardí de les Delícies
- La part dreta: L’infern

Hi ha un tríptic tancat que fa referència al 3er dia de la creació del món. Al tríptic hi ha dibuixada la terra envoltada d’una esfera de vidre A la primera part del tríptic està situat Deu, Adan i Eva. Deu li dona la mà a Eva per transmetre-li l’al•lè de la vida. A un palmera situat a la dreta hi ha una serp enroscada que mostra el perill. La palmera contenia la fruita prohibida. Després de que Adan i Eva mengesin la poma ells dos van fer l’acte sexual.

La part més coneguda del triptic és la central. El jardi de les Delícies allà es situa un bassal d’aigua anomenat el bany de Venus on ficaven a totes les dones perquè hi havia una societat molt masclista. Dins també hi era Eva que es va convertir en signe de pecat. Els homes estaven pujats a tota mena d’animals com a signe de copular.
A la part esquerra en ella el pintor ens mostra un escenari apoteósic i cruel en el qual l'ésser humà és condemnat pel seu pecat.

ELEMENTS PROPIS DEL RENAIXEMENT
- Els personatges estan nus
- Molta perfecció en els personatges
- L’home es el centre de l’obra


CURIOSITAT
La obra va ser comprada per Felip II i desde 1939 està al Museo del Prado com a Patrimoni Nacional. 

Palau de l'Escorial (HERRERA)

FITXA TÈCNICA: 
Nom: El monestir de l'Escorial 
Autor: Herrera  
Any: 1562-1584
Lloc on es va fer: A Madrid. 

La seva funció: Era religiosa. 

OBRA ARQUITECTÒNICA: 

Construït sota el patronatge de Felip II l’edifici va ser concebut pel monarca com a espai per allotjar les funcions de monestir, col·legi residència i panteó reial.

La planta del monestir és un rectangle tancat de 152 per 192 metres, la forma amb la qual va construir-se el monestir, una estructura en forma de graella, ha provocat que tradicionalment es consideri que es va realitzar en honor de Sant Llorenç.

És de planta de creu grega amb cúpula sobre tambor en el creuer.

ELS EMBAIXADORS-HANS HOLBEIN

Hans Holbein el jove (1497?-1543)

TÍTOL: Els ambaixadors

CRONOLOGIA: 1533

ESTIL: Renaixement

TÈCNICA I SUPORT: Oli sobre tela MIDES: 209 x 297 cm

DESCRIPCIÓ En aquest quadre podem veure com aquests dos homs tenen una cara seriosa.A la esquerra podem veure el ambaixador de França Enric 8.I a la seva dreta Georges de Selve un amic deu d'Anglaterra.

La bacanal pintura

LA BACANAL

Fitxa técnica:

Autor: Tiziano

Data: 1525

Feta: A Itàlia

Características: 175 x 193 cm

Estil: Renacimiento Italiano
Material: Oleo sobre lienzo

Descripció

Es una pintura en la Tiziano reprodueix un quadre vist a Nàpols pel sofista Filostrato al segle II, peça que representava els habitants de l'illa grega d'Andros, al riu de vi creat per Dionisio.

Elements propis del Reinazament

Els cossos nus , la perfecció de les formes i el tipus de pintura

La sega

FIXA TECNICA
Nom: La sega
Autor: Pieter Brueghel el vell
 Data: 1565
Lloc: Es troba a Nueva York
Temàtica: Costumista
Material: Oli sobre taula
 DESCRIPCIÓ
Aquesta imatge representa l’estiu, els mesos de l’any, setembre i octubre. Com en moltes de les seves pintures, el focus d'atenció de Brueghel són els camperols treballant. Es destaca que alguns d'ells estan menjant, mentre altres estan collint, una representació diacrònica tant de la producció de menjar com del seu consum. Cobra importància fonamental el paisatge, com a veritable tema central. La composició presenta tres zones cromàtiques: un primer terme amb els colors vius de les figures dels camperols agrupats sota l'arbre, la superfície daurada del camp i un últim pla en el qual se succeeixen, de manera perfectament articulada, les gammes de grisos, verds i anyils.
 RENAIXEMENT
 -Ja comença a haver-hi profunditat al quadre.
 -Té com a referencia altres pintor renaixentistes.
 -Busca el seu propi estil, on el retrat i la representació del paisatge tenen molta importància.
-Adopció gairebé exclusiva de la pintura a l'oli

Aquesta pintura no mostra un interès particular pels models de l'Antiguitat clàssica, o per la figuració del Renaixement.

Portes del paradís

PUERTAS DEL PARAISO

Nom autor: Lorenzo Ghiberti

Any: 1425-1452
Lloc de creació :Es va fer a Itàlia l’any 1425 i es va acabar l’any 1452 es un Quattrocento 

Temàtica: La seva temàtica es religiosa
Materials: Esta fet amb bronze banyat amb color d’or també té ferro.

Aquesta obra es una porta de bronze banyat amb color d’or que en els quadrats que veiem es mostren escenes religioses com per exemple :la creació d'Adam i el Pecat original, la història de Caín i Abel, la història de Noè, el sacrifici d'Isaac , la història d'Isaac, Rebeca i Esaú; Josep venut pels els seus germans; Moisès rebent les Taules de la Llei, la caiguda de Jericó, la lluita de David i Goliat, i la història de Salomó i la reina de Saba. Aquesta obra es una obra arquitectònica la va crear Lorenzo Ghiberti diuen que es va inspirar amb la Natura, Ghiberti va crear aquesta porta que es la segona que el va fer i li va tractar vint anys, va ser perquè en una església feien un concurs d’haver e que feia la millor porta i ell va guanyar llavors va decidir fer-ne una de nova que va ser el projecte de la seva vida.

Coses d’aquesta obre que diguin que es del Renaixement són: doncs que va estar creada en l’època del Renaixement i que es va vessar amb la església i amb la natura, també es del renaixement apareix a Itàlia, recupera i adapta l’antiguitat clàssica, s’assimila la bellesa de les línies simples, estudien la naturalesa i l’autonomia humana els autors deixen de ser anònims.