ARBRES

Save the trees

Dirá el camino de mi

                                                                         

                                                              Dirá el camino de mi…

Dirá el camino de mi

que fui un árbol amable,

de toscas ramas,

que sostuve pájaros y

modulé con ellos

estribillos de océanos,

murmullo de brisas,

cantinela de vientos,

fui condecorado

con insectos extraños y

nobilísima hojarasca

al fragor del invierno y

su batalla de brumas,

resistí las tórridas llagas

de la aridez y

el olvido me fue sayo imprescindible,

abrigo de melancolías,

enfrenté con temple

el acero del verdugo enloquecido

quién no pudo nunca

con mí lítica fibra y

se marchó indiferente,

que mí savia fue dulce y

nutritiva,

licor embriagador

de batracios y luciérnagas

en noches frías,

fui refugio del polen indefenso,

que en torbellino

se aferró a mí corteza acorazada y

no pudo ser mejor su paga

que ser ungüento perfumado

a las heridas de mí talla.

Dirá el camino de mi

que fui delicia del sol

quién me besó delirante

hasta babear su oro

en mis morenas vetas y

reposó extenuado

en mí lecho de raíces

dirá, que guardé el secreto

del astro extinto y su destino,

que antes de escribir los hombres,

ya era yo, un libro,

dirá el camino

que aquí estuvimos abrazados y

nos dejamos caer

en la pulcritud de la tierra

e hicimos el amor y

fuimos verdor y frescura,

el camino dirá, entonces

que te amé,

que fui un árbol

como tantos otros

a la vera de tu vida.

ARBRES

Arbres

(Xavier Casp)

Arbres!, vides amigues de la meua!

Braços a l'aire

i arrels a terra,

pobre cor estirat, vertical de les ànsies!

Arbres!, fills de la terra

i amants de l'aire!

Com jo, com jo,

tronc fidel a l'enigma de les ales!

¿Qui em diria el secret

si els fracassos floreixen esperances?

Jo vaig tornant-me espill:

mireu-me els arbres!

alzina

L'ALZINA SURERA

L'alzina surera

Tronc revestit amb suro verge,
paret ideal per a l'heura antiga 
que s'hi enfila buscant veure el cel
a un laberint de branques i fulles.

Té una capçada l'alzina surera
que és punta fina de coixinera,
i garanteix ombra fresca i constant
per a l'estiu de calor més angoixant.

Sembla un element de la fantasia,
tret d'un bosc literari o de l'imaginari,
monstre afable de brancam solidari
amb els raigs de llum i el blau celestial.

I quan la nit s’apodera del firmament
impel·leix a jugar les fulles amb els estels.

Aquesta es la meva proposta del poema la rel:

LES BRANQUES DE L'ARBRE NO SABEN
QUE JO LI ESTIMO LA REL
PERQUÈ M'OMPLEN EL BOSC DE VERD.  

SALVEM ELS ARBRES!

SALVEM ELS ARBRES

ITINERARI EL BOSC : LA REL

Aquest es el meu poema de LA REL:

Les branques de l'arbre no saben
que jo li estimo la rel

perquè ella dona l'aigua i l'aliment

Poemes d'arbres

Si us agraden els arbres i la poesia. Si només us agraden els arbres. si només us agrada la poesia. Aquest bloc us agradarà força. Vinga, aneu a passejar-hi una estona!

http://bibliopoemes.blogspot.com.es/search/label/poemes%20d%27arbres

El bosc té por

Aquest és el dibuix del Oriol Bover i meu, el que esta mig retallat( fet a proposit) es la canya,
el seguen és un arbre de plantes amb flors de la família de les salicàcies, i es tracte del Salze.
L'arbre que esta mes amunt es el Pi que es de la mateixa família que el Avets, els Cedres i les Picees entre altres.
L'arbre de baix del tot el l'Alzina, també conegut con a aglaner o bellotera, és  un arbre persistien de la família de les fagàcies.
El que es de color mes ataronjat és el Bedoll, es un arbre que fa flors i es originari del hemisferi nord.
I l'ultim, el de la dreta, es el Freixe, que es originari d'Eucràsia, Nord d'Africa i Amèrica del Nord.

Arbre tòxic

La "Manzanilla de la muerte" (Hippomane mancinella) és un arbre semblant a una gran pomera, que creix en terrenys costaners de zones tropicals. El seu nom ja suggereix que cal anar amb compte amb ell, però segurament encara fa curt.De fet, la Manzanilla de la muerte és un dels arbres més tòxics que hi ha. En realitat el verí es troba a la saba de l’arbre, però com que aquesta es distribueix per la fulles, els troncs i els fruits, de vegades el simple contacte pot causar butllofes, cremades i reaccions greus a la pell.

ARBRES

Jo crec que hem de cuidar la naturalesa per no haver de perdre tants arbres que fan que el nostre poble sigui molt més bonic, també hem de reciclar per tal que no tallin tants arbres.

Arbres

Cedre

Potser eres estranger,

però les merles del barri,

trobant-te ben adient,

t'han pres fent un gran xivarri.

Sense demanar permís,

tal com els toca de ser,

han llogat el teu brancatge

per posar niu a recer.

I tu, tranquil i amable,

tot alçat i presumit,

vius feliç allà a la plaça

amb música de dia i nit!

ELS ARBRES

En la meva opinió, jo crec que hauríem de cuidar la nostra naturalesa i deixar de tallar tants arbres, reciclar més i aprofitar-ho millor. Hauríem de fer servir la silvicultura i plantar arbres dels que ja en queden pocs, perquè així no s'acabi la seva espècie.