ÀLBUM PUZZLES POESIA

alzina

L'ALZINA SURERA

L'alzina surera

Tronc revestit amb suro verge,
paret ideal per a l'heura antiga 
que s'hi enfila buscant veure el cel
a un laberint de branques i fulles.

Té una capçada l'alzina surera
que és punta fina de coixinera,
i garanteix ombra fresca i constant
per a l'estiu de calor més angoixant.

Sembla un element de la fantasia,
tret d'un bosc literari o de l'imaginari,
monstre afable de brancam solidari
amb els raigs de llum i el blau celestial.

I quan la nit s’apodera del firmament
impel·leix a jugar les fulles amb els estels.

Aquesta es la meva proposta del poema la rel:

LES BRANQUES DE L'ARBRE NO SABEN
QUE JO LI ESTIMO LA REL
PERQUÈ M'OMPLEN EL BOSC DE VERD.  

EL PI DE FORMENTOR

El pi de Formentor

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,

que cruixen lo terrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit.

Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades

sa caballera real.

Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

Oh vida! oh noble sort!

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada

com l'au dels temporals.

SALVEM ELS ARBRES!

SALVEM ELS ARBRES

ITINERARI EL BOSC : LA REL

Aquest es el meu poema de LA REL:

Les branques de l'arbre no saben
que jo li estimo la rel

perquè ella dona l'aigua i l'aliment