dilluns, 14 de gener de 2013

La tardor dragoniana



La Tardor Dragoniana


Els arbres ploren l’estiu
mullen de fulles el terra
són llàgrimes de qui aferra
arrel a vida i sobreviu.

Gotes caigudes del niu
per l’aire frisant de la serra,
escampa udol amb sa gerra
però d’elles res se n’en diu.

El temps té el mal de l’hivern
contagia febre de gel,
termòmetre pels opacs;
es diria un lloc d’infern
on florit el sòl de pèl
en fa escorça per a dracs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada